En l'hora baixa
A l'horitzó, una estrela llueix,
mentre em sent acaronat
pel silenci del teu esguard
en l’hora baixa.
La llum de l’estrela,
com un gresol en la nit,
en marca el camí,
reflectida als teus ulls.
La nit no és tan fosca
quan puc mirar-la
amb la teua llum.
Al meu cel, des de fa temps,
llueix una estrela que il·lumina
la meua solitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada