Una idea fugissera
Una idea fugissera, em desperta
en el matí, quan estic ensopit.
Ha passat molt ràpida, ni l'he vista
ni l'he sentida, m'ha deixat l'alè
com la càlida empremta del seu bes,
ha acaronat la meua letargia
i ha fugit corrent, perquè no la veja.
Ara soc despert i trobe l'absència
com em crema el mateix tel del meu cor.
Ara enyore el seu somriure, el seu esguard.
La busque en el record, però em defuig
juga amb mi com fada entremaliada.
Benigànim, 10 de juny de 2013
Esmorzant al Dgust.
Qué bonic! És molt tendre.
ResponElimina